EL PROCESSAMENT DELS PLÀSTICS

A partir dels grànuls o les boletes de material plàstic , per fabricar objecte se segueixen tècniques diferents .
Totes les tècniques tenen un element comú : cal escalfar el plàstic i introduir-lo un motlle . La diferència entre les diverses tècniques de processament rau en la manera de donar al polímer .

-Emmotllament per injecció :
Imagina't que has d'elaborar bombons de xocolata . Com t'ho faries? Una solució pot ser injectar xocolata fosa dins d'un motlle . Si ho fas així , hauràs utilitzat la tècnica d'emmotllament per injecció .
A la indústria , el procediment és molt semblant .  A continuació , seguirem el procés de fabricació d'un bolígraf : observa la il·lustració . Aquest mètode es fa servir per fabricar peces com ara cubs , plats , carcasses d'objectes i peces més complexes .

-Extrusió :
Una mànega de pastissera per decorar els pastissos és una màquina per decorar els pastissos és una màquina d'extrusió senzilla . Segons com sigui el broc de la mànega , la nata sortirà amb una forma i un gruix determinants . A la indústria , però , seguint amb l'exemple de la fabricació d'un bolígraf , necessitarem dos tubs : un d'hexagonal per a la carcassa i un altre de rodó per a la tinta .
Pel que fa al procediment d'extrusió , un cargol sens di pressiona i fa sortir la massa pel broc . S'obté una peça contínua , de força llargària i poca secció , que es refreda mitjançant un raig d'aigua freda .
 

QUÈ ÉS UN PLÀSTIC?

QUÈ ÉS UN PLÀSTIC?

En general, el plàstic és un material flexible, resistent, poc pesant i aïllant de l'electricitat i de la calor.

1. Respon:

Monòmer: és la unió repetida de molécules.

Polímer: és la unió de molts monòmer.

2. Explica què és la polimerització:
Polimerització: monòmers enllaçats entre si, per formar polímers.

Què és un plàstic?

ACTIVITATS:

1.Respon:
a) Què és un monòmer ?
És la unió repetida de molècules més petites.
b) I un polímer ?
Són moltes unions.


2. Explica què és la polimerització.
cal els monòmers enllacin entre si per formar un polimerització.

Plàstics : Per començar , observa i respon.

Quan acabis aquesta unitat hauràs après gairabé tot els plàstics . I això vol dir que sabràs molt més sobre toto allò que t'envolta

Classificació dels metalls segons l'ús.

La majoria dels metalls no s'utilitzen en estat pur sinó en aliatges; és a dir, formant una mescla homogènia amb altres metalls o no metalls, obtinguda a partir de la fusió de tots dos.

- Metalls fèrrics: corresponen al grup d'aliatges el component principal del quals és ferro.

- Met

alls no fèrrics: són els metalls purs i els aliatges de metalls que no tenen ferro en la composició.

metalls fèrrics

Els metalls fèrrics són el ferro i els seus aliatges.


El carboni és un no-metall que en petita proporció i mesclat íntimament amb el ferro en millora notablement les qualitats. Segons la quantitat de carboni que s'afegeix al ferro, podem distingir ferro dolç, acers i foses.

FERRO DOLÇ:

-Es considera com a ferro pur i es de color platejat. S'oxida amb facilitat i s'esquerda internament. 

-S'utilitza per les aplicacions elèctriques perquè condueix molt bé l'electricitat. Té nuclis d'electroimants. 

-Es tou perquè el contingut en carboni és molt petit.

ACERS:

-Són dúctils i mal·leables. S'oxiden amb facilitat. es poden forjar i amb això augmenten la seva resistència mecànica. Bona soldadura. Incrementen la duresa en augmentar el contingut en carboni. Són tenaços.  

-Vehicles automòbils, vehicles ferroviaris, perfils. Xapes, filferros i eines de tall.

-Es modelen en estat sòlid en fred o en calent. Els acers amb menys contingut en carboni s'anomenen suaus perquè són més tous i fàcils de modelar. Si s'hi afegeix un 12% de crom, s'obtenen els acers inoxidables.

FOSES:
-Menys dúctils i menys tenaces que els acers però més dures. Es fonen fàcilment, a més baixa temperatura que els acers i el ferro pur; d'aquí ve el nom. Mala soldadura.
-Blocs de motors. Cilindres de laminació.
-Es poden fabricar peces complicades fent servir motlles, perquè en estat líquid són molt fluides i es contrauen poc en refredar-se. Si s'afegeix magnesi a l'aliatge s'obtenen foses mal·leables.

EL FORJAT: La forja és una tècnica que consisteix a modelar els metalls per mitjà de cops repetits. Aquesta tècnica es pot realitzar en fred o en calent.

metalls no fèrrics

Els metalls no fèrrics (purs) més importants en la indústria són:

COURE:                                                                                


ESTANY:


ZINC:


ALUMINI:


MAGNESI:

TITANI:

activitats

ACTIVITATS

4.Per què són tan importants els aliatges fèrrics?

 Perque permet millorar les seves condicions.

Quina diferència hi ha entre els acers i les foses?
    La cantitat de carboni.
6. Com afecta el contingut de carboni ela aliatges fèrrics? 
    Menys ductils i menys dures.
7. Observa les característiques que s'hi donen i esbrina a quin metall pur fan referència.
    a) Lleuger però poc resistent, usat en pirotècnica: Magnesi

Magnesi

    b) De color vermell, s'utilitza molt en instal·lacions de calefacció i elèctriques: Coure

Coure

    c) Molt resistent a la corrosió,s'utilitza en aeronàutica: Alumini

Alumini

    d) No s'oxida i s'utilitza en pintures metal·litzades: Zinc

Zinc

    e) Tou i barat, utilitzat en envasos de begudes: Llautó

Llautó

14. Relaciona l'objecte amb les propietats del metall que el fan apropiat per aquesta apliccació.

Cap de martell          - Tenaç

Filament de bombeta - Resistent a altes temperatures i dúctils

Imant                         - Magnètic

Biga d'acer                - Resistent a flexió

Llauna de refresc       - Mal·leable i inoxidable

18. Indica amb quin material metàl·lic construiries els objectes següents i el perquè.

a) La pota d'una cadira d'una nau espacial. Magnesi
b) Un implant de fèmur. Titani
c) L'ala d'una avió. Alumini
d) El cable d'un ascensor. Acer
e) El recipient que contè coure fos. Alumini

treballar amb metalls al taller

Mesurar i marcar.

Es molt important per obtenir un bon resultat.

Es fa servir el regle metàl.lic d'acer.

Subjectar i doblegar.

Les eines son les mateixes que en fusteria:

Tallar

Planxes fines de metall...

Tisores de metall

Tubs o barres...

Serra para metal

Filferros fins...

Alicates

Foradar 

Per fer trepants s'utilitza el trepant amb broques especials per a metall.

''Taladro''

Desbastar i polir 

Després de tallar un metall queden vores esmolades que se suavitzen amb la llimada. Per llimar metall seveixn les llimes utilitzades en fusteria i la forma de treballar seria exactament la mateixa.

Fregall de filferro

Llimas

Unir

Soldadura: s'utilitza un metall fos que quan se solidifica uneix les peces forma definitiva.    

Soldador de punta plana.

Unions roscades: amb cargol i rosques de diferents formes i mida.

Clau plana

Rebladures: unió fixa mitjançant claus especials que es piquen i segellen la unió.

Rebladora

Acabar

Finalment s'aplica un acabat que protegeix el metall de la corrosió o que li aporti bellesa.

treballs amb metalls a la industria

Embotició: a partir d'una planxa metàl.lica superposada en una matriu que és deformada per l'acció d'un punxo que aplica gran pressió. Amb aquest sistema es fabriquen la carrosseria dels automòbils i les llaunes de begudes.


Encunyació: consisteix en el tall amb precissió d'una xapa metàl.lica amb un punxó de vores tallants mogut per una premsa. Amb aquest sistema es fabriquen volanderes i peces perforades.


Soldadura punt a punt: s'uneix planxes metal.liques fent un cordó de punts soldats al llarg de la zona d'unió. En la indústria  de vehicles hi ha braços robot que fan aquestaoperació amb total precisó.

1. Carroceria: acer.

2. Bloc motor: fosa.

3. Caixa de canvis: fosa.

4. Llandes: alumini o de magnesi.

5. Discos de cilindres: coure.

6. Cigonyal: acer forjat.

7. caragolam: titani

8.càrter

9. Clabejat: coure.

10. Tractament anticorrosiu de la carrosseria.

classificació dels metalls segons l'ús.

Classificació dels metalls segons l'ús.

La majoria dels metalls no s'utilitzen en estat pur sinó en aliatges; és a dir, formant una mescla homogènia amb altres metalls o no metalls, obtinguda a partir de la fusió de tots dos.

- Metalls fèrrics: corresponen al grup d'aliatges el component principal del quals és ferro.

- Metalls no fèrrics: són els metalls purs i els aliatges de metalls que no tenen ferro en la composició

4. Treball amb metalls al taller
   mesurar i marcar.
   És molt important mesurar i marcar amb precisió la peça que es vol tallar en un metall . Fer bé aquestes operacions és la garantia per obtenir un bon resultat .
Per mesurar es fa servir el regle metàl·lic d'acer.
Per a aquesta operació es pot utilitzar un llapis de color molt tou , un retolador , una punta de traçar o una bigotera.

LA BIGOTERA: és semblant a un compàs però amb les dues puntes d'acer i amb una rosca que ajusta a la distància de separació d'extrems.
-Utilitzarem la bigotera per marcar cercles. Usarem la punta per traçar per assenyalar-ne prèviament al centre .
-També podem traçar línies paral·leles a la vora d'una planxa fet lliscar una de les puntes i marcant amb l'altra.

-SUBJECTAR I DOBLEGAR
les eines per subjectar són iguals que les utilitzades en fusteria : el gat i el cargol de taula . Per donar forma als metalls és molt útil el mall tou .
Les alicates universals serveixen per subjectar peces petites i també les podem utilitzar per donar forma als filferros.
-MALL TOU: amb el mall es va colpejant suaument la planxa seguint la línia de doblatge i eliminant els abonyegaments.
-LES ALICATES: són una eina d'ús general. Tenen pinces dentades que eviten que s'escapin objectes , una secció corba per subjectar peces rodones i uns fils laterals per tallar filferro.

-TALLAR
Per tallar:
Planxes fines de metall , s'utilitzen les tisores de metall.
Tubs o barres , i planxes més gruixudes s'utilitza la serra per a metalls.
Filferros fins , habitualment s'utilitzen les alicates.
-LES TISORES PER A METALL: serveixen per fer talls corbs o rectesen xapes metàl·liques

4.Treball amb metalls al taller

TREBALL AMB METALLS AL TALLER

Mesurar i marcar.

És molt important mesurar i marcar amb precisió la peça que es vol tallar es un metall. Fer bé aque

La bigotera:

és semblant a un compàs però amb les dues puntes d'acer i amb una rosca que ajusta la distància de separació dels extrems  

Materials metàl·lics  
Hi ha molts tipus de metalls que s'utilitzen per objectes diferents , però tots tenen unes propietats comunes:
- Bons conductors de la calor .
- Bons conductors de l'electricitat.
- Resistents perquè suporten molt bé les forces de compressió , tracció o flexió.
- Tenaços perquè aguanten els cops sense trencar-se.

      A més , en general , també:
           Són dúctils i mal·leables perquè tenen una gran plasticitat . En la fotografia , làmines d'alumini .

    
                                         Són sòlids a temperatura ambient ; tots excepte el mercuri

                                                               Són relativament econòmics , sobretot l'acer.


                                                                
           Són pesats. La densitat és molt elevada comparada amb altres materials . Per exemple , el plom.


                                                

                      Alguns són magnètics perquè són atrets pels imants , com és el cas del ferro.


                                                  


                          La temperatura de fusió de la majoria dels metalls és molt alta . Fosa d'or.


                                              

D'entre tots els metalls , en sobresurten el ferro i els seus aliatges perquè suposen el 90% e la producció mundial de metalls . Això es conseqüència dels avantatges que té el ferro per a la indústria : és abundant , és barat i millora les propietats en forma d'aliatges . Per aquest motiu classificarem en :
  -Metalls fèrrics : corresponen al grup d'aliatges el component principal dels quals és el ferro.
  -Metalls no fèrrics : són els metalls purs i els aliatges de metalls que no tenen ferro en la composició.

METALLS FÈRRICS :
Els metalls fèrrics són el ferro i els seus aliatges .
El carboni és un no-metall que en una petita proporció i mesclat íntimament amb el ferro en millora notablement les qualitats . Segons la quantitat de carboni que s'afegeix el ferro , podem distingir ferro dolç , acers i foses.

ALIATGE:
Ferro dolç :
1. Es considera com a ferro pur ; és de color platejat .
2.  S'oxida amb facilitat i s'esquerda internanment.
Acers :
1. Són dúctils i mal·leables.
2. S'oxiden amb facilitat.
3. Es poden forjar; amb això augmenten la seva resistència mecànica.
4. Bona soldadura.
5. Incrementen la duresa en augmentar el contingut en carboni.
6. Són tenaços.

Foses:
1. Menys dúctils i menys tenaces que els acers però més dures .
2. Es fonen fàcilment , a més baixa temperatura que els acers  i el ferro pur.
3. ala soldadura.

activitats

4. Per què són tan importants els aliatges fèrrics?

Perquè poden millorar les seves condicions

5. Quina diferència hi ha entre els acers i les fosses?

La quantitat de carboni que es troba.

6. Com afecta el contingut de carboni i els aliatges fèrrics?

Són dúctils i mal·leables

7. Observa les característiques que s'hi donen i esbrina quin metall pur en fa referència.
A) lleuger però poc resistent , usat en pirotècnia.
B) de color vermell , s'utilitza molt en instal·lacions de calefacció i elèctriques.
C) molt resistent la corrosió , s'utilitza en aeronàutica.
D) no s'oxida , i s'utilitza en pintures metal·litzades.
E) Tou i barat , utilitza en vasos de begudes.
   

Metalls no fèrrics



Coure





Estany



Zinc



Alumini



Magnesi



Titanio